ESCOLTAR I SENTIR

[Marco amb un asterisc (*) els mots o les frases incorrectes]
Escoltar i sentir

Explicació
Els camps semàntics (significats) de sentir i escoltar no es corresponen amb els de l’espanyol oir i escuchar. Escoltar, en català, vol dir fer atenció, aplicar l’oïda a alguna cosa; així doncs, hi ha l’aplicació de la voluntat. En canvi sentir és, simplement, percebre, tenir una sensació, a banda de la voluntat, que no es té en compte.


Exemples incorrectes d’escoltar

*De sobte he escoltat un soroll sospitós. *He escoltat a la ràdio que demà faria fred. *Li telefono per parlar amb el senyor Vernferm, que m’escolta? *He escoltat que algú plorava.

Exemples correctes d’escoltar
Sempre escolto quan em parlen, però no hi sento gaire. Se sent un soroll, escolta! Ni li escoltis els bruels d’ase ni en facis cabal. Ni l’escolto ni el vull sentir més, aquell sac de gemecs. Tu no estàs malalt, però sempre t’escoltes (És hipocondríac, es preocupa sense raó pel seu estat de salut).


Exemples correctes de sentir

No hi sento gaire. He sentit un soroll sospitós. He sentit a la ràdio que demà faria fred. Li telefono per parlar amb el senyor Vernferm, que em sent? He sentit que algú plorava.

Frases fetes
Escolta sempre el que et diu el cor.
Qui bé escolta, bé respon.
Qui parla, sembra; qui escolta, cull.
No hi ha més sord que qui no vol escoltar.